PR1 - El Diari del Tití

Vale, aquesta és la setena entrada que publico, i la primera del Programa de Reclutament. I és... PER EL TITÍ!!! Per evitar baralles seguiré l'estricte ordre dels comentaris, perquè en aquesta aliança som tots/es iguals (has sentit, Voldy?).

He pensat que  podria fer una mena d'homenatge a una entrada de I'm lazy que em va encantar. Així que:

UN DIA PATATERO QUALSEVOL

M'he tornat a llevar tard, així que m'he posat la primera pela que he trobat i he rodolat cap a classe. A primera hora teníem Patatàtiques, amb la senyoreta Col-i-flor (per mi que em té manía, sempre em tira guixos telepàticament). Un avorriment, fins i tot un tomàquet s'ha tirat per la finestra. Sí, per dinar hem tingut hamburguesa amb KETCHUP.

A l'hora del pati ha vingut la pija estúpida de la Pastanaga Arrogant i m'ha tirat l'esmorzar a la cara. I jo l'he trencat per la meitat i m'han portat al despatx del director, el senyor Enciam. Quan m'estava renyant ha vingut una invasió de cucaraches i hem hagut de fugir un altre cop (ja ha passat 3 vegades aquesta setmana).

Per la tarda hem practicat els nostres poders telepàtics. Se m'ha caigut el puré a sobre (practiquem amb puré) perquè estava mirant el Cogombre Tiogüeno. Està casi (i dic casi) més bo que el Taylor Lautner... I quan se m'ha caigut el puré s'ha rigut de mi, així que m'he enfadat amb ell i he partit una mongeta que hi havia per allà per la meitat (no tenia la culpa, però bueno, què hi farem). M'han tornat a enviar al despatx del senyor Enciam, però m'ha fet fora perquè volia anar a jugar al monkeyball.

Quan he tornat a casa m'he trobat al meu pare tirat al mig del menjador, intentant matar-se amb una sobredosis de Dalsy. Porta així des que li vaig aplastar el somni, així que és un conyàs. L'he portat a dormir i després he anat a mirar el meu blog. He xatejat un rato amb el Taylor Lautner i un altre rato amb el Bruno Mars (the originals) i me n'he anat a dormir.

I aquest és el meu dia patatero, més o menys. Espero que no us hagueu tirat per la finestra... Demà intentaré publicar la entrada personalitzada de la Jessica, perquè ha estat la segona en comentar.

Patata Aplastasueños